Actualitat



M'estic calmant...

Font: Ôptim Psicòlegs (Jordi Ruiz) a la Revista Valors. Octubre 2016

Col.laboració amb el monogràfic sobre "La Por" a la revista VALORS....

 


Psicòlegs d'emergència.

Font: Jordi Ruiz i Jordi Frau - El Punt Avui. Novembre 2012

Postgrau en intervenció psicològica en crisis i emergències a la Universitat de Girona - 30 crèdits ECTS....

 


Fòbies; quan la por és irracional.

Font: Ôptim Psicòlegs a la Revista Presència - El Punt. Abril 2011

Col.laboració amb el setmanari PRESÈNCIA en un monogràfic sobre les fòbies....

 


Agorafòbia. Por a la Por.

Font: Ôptim Psicòlegs a la Revista Girosalut. Juny 2010.

Que tenen en comú una dona de 72 anys i un noi de 19 perquè sentin la necessitat de trobar-se un parell d’horetes cada dilluns a la tarda?... no intentis trobar una resposta racional perquè no n’hi ha, en el cas que ens ocupa, la resposta és mes aviat emocional. Se senten esclaus de la por...

 


Fer migdiada enforteix el funcionament cerebral.

Font: Diari de Girona. 11 d'abril del 2010.

Un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley presentat el febrer durant la reunió anual de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAS) celebrada a San Diego (EUA) exposa que una migdiada pot enfortir i reestablir en gran mesura el funcionament del cervell.

Per altra banda, també s'afirma que les nits en blanc disminueixen la capacitat per retenir noves dades gairebé en un 40%.

 


Els efectes en el rendiment d'una privació de son continuada i de la distorsió dels ritmes de descans naturals perduren fins i tot després de molt descans.

Font: SCIENCE TRANSLATIONAL MEDICINE. Febrer 2010

Un grup d'investigadors del Centre Mèdic Beth Israel Deaconnes, a Boston (EEUU) ha comprovat els efectes en el rendiment d'una privació de somni continuada i de la distorsió dels ritmes de descans naturals. Els resultats donen suport al que altres investigacions: els qui "enganyen' al seu cos respecte al descans són més vulnerables a la malaltia, a l'estrès, a tenir problemes de memòria i aprenentatge, accidents de tràfic, i fins i tot, guanyar pes.

Per si això fora poc s'ha arribat a la conclusió que romandre despert durant 24 hores pot disminuir tant les nostres habilitats com una taxa d'alcohol en la sang del 0,10%.


 

Desconnectar de la feina i expressar les emocions són algunes de les estratègies que més alleugen de l'estrès diari.

FONT: JOURNAL OF OCCUPATIONAL HEALTH PSYCHOLOGY. Febrer 2010

La investigadora Sanz de l'equip del Professor Bernardo Moreno de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid ha analitzat dues estratègies que poden ajudar a la persona a recuperar-se de l'estrès diari: el distanciament psicològic del treball i l'expressió d'emocions.

El distanciament psicològic del treball suposa deixar de pensar en assumptes laborals i ocupar el temps realitzant altre tipus d'activitats diferents, que ajuden a desconnectar i a relaxar-te. Per altra banda, els experts destaquen que quan s'experimenta un conflicte entre el treball i la família, expressar verbalment les emocions i les preocupacions pot ser una estratègia positiva.

 


 

El tractament de la depressió a llarg termini és una prioritat en el tractament dels trastorns afectius

Novembre 2009. La Vanguardia.

El Doctor Miquel Roca, professor titular de psiquiatria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) explica que actualment un de cada tres pacients d'atenció primaria presenta problemes clínics relacionats amb les malalties mentals. D'entre aquestes, els trastorns depressius són els que presenten una prevalença més elevada: entre el 6 i el 20%. Actualment encara s'està estudiant per tal de trobar nous antidepressius amb major eficàcia i efectivitat i amb menys efectes secundaris.

Segons el Dr. Roca, la depressió pot anar relacionada a certes complicacions com són: el suicidi, el consum d'alcohol i tòxics. També multiplica el risc de mortalitat cardíaca i comorbilitat amb altres malalties mèdiques a llarg termini. També apunta que cal tenir en compte que mentre la població d'edat més avançada és qui es pot veure més amenaçada pel suicidi, en la població més jove, es relaciona més amb el consum de substàncies tòxiques.

Per últim, donat que no hi ha la fòrmula per prevenir la depressió, recomana evitar aquells factors ambientals que poden ajudar a desenvolupar una malaltia mental a aquells qui tenen certa predisposició, com per exemple, l'abús de tòxics.

 


Tenir fites allarga la vida.

Octubre 2009. Psychosomatic Medicine.

Un estudi publicat per la Universitat Rush de Chicago (EUA) afirma que considerar de forma significativa repercuteix de forma positiva a la nostra salut. La investigació va comptar amb la participació de 1.238 persones amb una mitjana d'edat de 78 anys als quals se'ls va preguntar sobre les aspiracions de la seva vida, el significat que tenia per ells i l'esforç que dedicaven per obtenir aquests objectius. Tres anys més tard, els qui havien afirmat tenir una meta, tenien a la vora del doble de possibilitats de seguir en vida.


 

El tractament farmacològic i la psicoteràpia cognitiva-conductual resulten positives en pacients amb agorafòbia.

Agost 2009. Europa Press.

Els experts d'Avances Médicos (AMSA) afirmen que amb el tractament farmacològic i la psicoteràpia cognitiva-conductual la majoria dels pacients amb agorafòbia milloren de manera significativa. Segons van explicar, els principals objectius del tractament farmacològic són reduir la intensitat i freqüència de les crisis d'ansietat i tractar la depressió associada si n’hi ha, mentre que, per altra banda, la teràpia cognitiva-conductual té l'avantatge que pot proporcionar al pacient la capacitat per enfrontar-se a nous episodis en fases posteriors de la seva vida i evita el risc d'efectes adversos dels fàrmacs. En aquest aspecte, els experts van afirmar en un comunicat que el problema més important és decidir si el tractament del primer episodi de fòbia o por irracional s'ha d'iniciar amb fàrmacs o amb psicoteràpia.

Així mateix, van explicar que aquest trastorn és més freqüent en dones que en homes (5,8% respecte a 2,2% en barons) i, en general, apareix a partir de la segona dècada de la vida. Així mateix, s'ha observat que la agorafòbia és un temor "après", moltes vegades com resultat d'experiències traumàtiques durant la infància, que a més, generalment, es troba associat a altres trastorns com depressió i trastorn bipolar. D'aquesta forma, la persona que pateix agorafòbia tendeix a evitar situacions potencialment ansiògenes com pot ser sortir de casa, usar transports públics, viatjar, fer esport, i estar en àrees àmplies, el que genera normalment un greu problema en la seva vida, ja que gairebé mai deixa la seva llar i, en fer-ho, generalment presenta una gran quantitat d'ansietat causada pel pànic. Els principals símptomes que presenten les persones agorafòbiques davant les situacions "temudes" poden ser ritme cardíac accelerat, palpitacions, sudoració, sensació d'ofec, mareig, sufocacions o calfreds i fins i tot por a morir. Així, la agorafòbia pot provocar, en els casos extrems, l'aïllament social total, amb la reclusió autoimposada al domicili.


 

Un nadó té en l'actualitat 50 vegades més probabilitats de sofrir estrès que fa tan sols 15 anys.

Juny 2009. Europa Press.

Durant la presentació de l’estudi 'L’estrès del nadó' en el Museu de Reproduccions Artístiques de Bilbao, diferents experts van informar sobre l'augment del nivell d'estrès en els nadons. Segons apunten, podria ser a causa dels canvis en el model social i familiar i de l'estil de vida actual, en el qual apareixen majors exigències, major competitivitat, majors necessitats. També van indicar que no existeixen dades sobre la incidència , hi ha evidències que pot estar augmentant en l’ultimes generacions a causa de diferents causes com els canvis en el model social i familiar, l’excés d’exigència o permissivitat i la incomunicació, entre uns altres. Alguns autors parlen d’una taxa de prevalença de l’estrès en la població infantil que oscil·la entre el 9 i el 21 per cent.

En aquest estudi, s'explica que l’estrès es pot produir abans del naixement, durant el part o bé des del moment del naixement. És per aquest motiu que cal tenir en compte que existeixen nombrosos factors causants de l’ansietat i l’estrès en els nadons, entre els quals destaquen les malalties (còlic del lactant), la falta de cures, factors ambientals (sorolls, aïllament, foscor), alimentació insuficient o inadequada i l’ambient familiar (falta d’afecte, discussions, incomunicació, etc.). És per aquest motiu que incideixen en la importància de proporcionar als nadons una correcta i equilibrada alimentació per a enfortir el seu sistema immunològic i així evitar possibles patologies o malalties.

Per a María Jesús Mardomingo, cap de Psiquiatria Infantil de l'Hospital Gregorio Marañón, l’estrès es manifesta amb ansietat, de vegades amb depressió o fins i tot amb trastorns del comportament, sent més freqüent en les nenes l’ansietat i la depressió, mentre que en els nens, els trastorns de comportament (reaccions agressives, hostilitat, dificultat en les relacions).

Segons diferents autors, l’ansietat i la por són experiències humanes universals des del naixement i constitueixen un dels trets més rellevants de la personalitat.


Exposició en viu i tècniques cognitiu-comportamentals en un cas d'atacs de pànic amb agorafòbia.

Font: INTERNATIONAL JOURNAL OF CLINICAL AND HEALTH PSYCHOLOGY. 2007;27(1)

 

La agorafòbia es defineix com el temor intens als espais oberts i altres situacions relacionades, com les multituds, comerços i centres públics en els quals circula gran quantitat de persones. El subjecte tem sofrir un atac que atribueix generalment a un problema de salut. Es preocupa pel risc de morir, la impossibilitat de rebre ajuda i d’escapar a un lloc segur, o pel judici dels altres.

La major part dels afectats són dones i el trastorn comença generalment al principi de l’etapa adulta. Sol ser progressiu, arribant a incapacitar seriosament a qui ho pateix. En aquest experiment de cas únic es presenta el cas clínic d’una dona de 24 anys que patia trastorn de pànic amb agorafòbia. El tractament es va desenvolupar durant 12 sessions setmanals de 1 hora.

Els objectius del tractament es van establir a partir de la hipòtesi explicativa que incideix en els principis del condicionament clàssic i operant en l’adquisició i el manteniment del problema. Es va aplicar un programa multicomponent combinant estratègies cognitiu-comportamentals i exposició en viu. La teràpia es va centrar en l’afrontament de situacions fòbiques graduades.

Les tècniques empleades van ser l’educació, l’exposició a estímuls interoceptius, l’entrenament en control de l’ansietat, l’entrenament en distracció i l’exposició gradual. Es discuteixen els resultats de la intervenció, que confirmen l’eficàcia del tractament.


La marihuana augmenta en un 41% el risc de trastorns psicòtics.

FONT: THE LANCET. 2007 JUL;370:319-328.

 

El consum del cànnabis durant la joventut incrementa en un 41% el risc de patir trastorns psicòtics en els anys posteriors, adverteix un estudi de científics del Regne Unit. Aquesta investigació, publicada a la revista “The Lancet”, pretén cridar l’atenció internacional sobre una droga considerada “tova” que reconeixen consumir al menys un cop per setmana un 20% dels joves del mon.

Per arribar a aquesta advertència, els experts, de les universitats britàniques de Cardiff (Gales) y Bristol (Anglaterra), van comparar els resultats oferts per 35 estudis realitzats fins l’any 2006.

Van descobrir que aquells que havien consumit cànnabis alguna vegada tenien un 41% mes de possibilitades de patir algun tipus de psicosis que aquells que no havien tingut contacte amb la droga.

La probabilitat de desenvolupar alguna classe de trastorn mental psicòtic es doblava en el cas de aquells que consumiren marihuana amb major assiduïtat amb respecte als que no havien provat mai la droga.

"Hem descobert una associació consistent entre el consum del cànnabis i símptomes psicòtics, incloent els desordres psicòtics que comporten discapacitats", afirmen els experts en l’article de la revista. "Les autoritats públiques han d’advertir a la gent sobre aquesta droga tan popular. Creiem que tenim ara probes suficients como per dir-li a la gent que l’ús del cànnabis incrementa el risc de desenvolupar una enfermetat psicòtica mes endavant", afegeixen.

Els científics analitzaren a mes la relació entre la marihuana i algunes manifestacions de trastorns mentals com la depressió, les idees de suïcidi i la ansietat, però no van trobar una relació tan clara com amb les enfermetats psicòtiques.


Alerten de l'increment de casos de depressió en nens i adolescents.

sur.es. 2007 jul

 

Els experts consideren que els psicòlegs escolars han d'assessorar als pares per tractar-los a temps. Els quadres depressius es tornen crònics o apareixen varies vegades al llarg de la vida quan no es sol.lucionen.


La amaxofobia o por a conduir afecta a més dones que a homes, en part perquè aquestes són més precavudes i tenen més desenvolupat el concepte de seguretat.

ya.com. 2007 ago

 

La amaxofobia o por a conduir es deu fundamentalment a dues causes com són els accidents de trànsit o males experiències quan s’aprèn a conduir. Aquest trastorn és força comú i afecta a un terç de la població, especialment a les dones amb edats compreses entre les 30 i 40 anys, segons ha exposat la psicòloga clínica Minaya Benavente.

A l’hora de parlar de por a conduir s’ha de tenir en compte que es poden presentar diversos graus en la fòbia, d’aquesta manera hi ha persones que condueixen amb excessiva precaució, altres que poden circular quan condueix una altre persona i persones que no són capaces de pujar en el cotxe, sobre aquestes últimes la psicòloga ha manifestat que "tenen la vida molt limitada". Algunes derivacions de aquesta malaltia són el temor a la velocitat o a conduir en situacions concretes com en la ciutat o autopista.

El primer pas per solucionar un problema d’aquest tipus és reconèixer-lo i a partir de llavors començar a treballar, segons Minaya Benavente les teràpies d’ajuda en aquets casos es poden compaginar amb classes en l’autoescola.