Què és?

Es tracta d’un trastorn que es caracteritza perquè la persona té pensaments de forma repetitiva que no pot controlar i li provoquen malestar. Això pot arribar a causar problemes per seguir amb la vida quotidiana.

 

Com podem entendre aquesta situació?

Sovint, tots hem experimentat pensaments que no volem tenir, el que podem anomenar-ne: idees intrusives. Davant d’aquestes idees, en molts casos podem no donar-hi importància o deixar-ho de banda si ens hi esforcem.

Per altres persones, altres vegades no resulta tant fàcil de manera que solen aparèixer freqüentment i sovint cada vegada són més intenses, més reals, fet que la persona pot viure de forma molt angoixant, és llavors que podem considerar que es tracta de pensaments obsessius.

 

Davant d’aquesta situació, la persona pot actuar de diferents maneres en funció de la nostra manera de ser i del grau d’ansietat que ens produeixin aquests pensaments. En podem diferenciar tres grups:

Persones amb trets obsessius: són puntuals, meticuloses, responsables, autoexigents i addictes a la feina.

Persones amb personalitats obsessives: són molt responsables a la feina però excessivament rígides, intransigents, primmirades a casa o en les relacions amb els amics. Són persones de blancs i negres.

 

Persones amb un trastorn obsessiu-compulsiu: davant dels pensaments, es veu obligada a realitzar rituals o comportaments. Aquests, tot i que aparentment pot semblar que no tenen massa relació amb el pensament obsessiu, li permeten alliberar-se de l’ansietat que li produïa el pensament. Però això dura poc i aviat li retorna el pensament obsessiu. Aquest trastorn fa difícil a la persona seguir amb la vida quotidiana.

 

Com apareix i com es manté?

Podem dir que aquest trastorn no apareix de forma espontània sinó que amb el temps va augmentant la seva gravetat. Malgrat això, podem dir que hi ha diferents factors que poden facilitar que es doni aquest trastorn: els biològics, psicològics i socials. A més, també és possible que a partir d’alguna situació que sol ser viscuda de forma estressant per la persona, aquests pensaments comencin a provocar més ansietat.  Malgrat això, difícilment podem parlar d’una única causa.

 

Així, per exemple, les persones que tenen més tendència a tenir trets obsessius és més probable que davant d’una situació estressant aquests pensaments es converteixin en obsessius i causin un nivell d’ansietat intolerable. Davant d’això, és possible que la persona cregui que si fa un determinat acte o pensa alguna cosa en concret, acabarà amb aquesta ansietat. Com que en fer-ho, disminueix, en tornar a aparèixer el pensament, no s’aturarà fins que posi en pràctica l’acte determinat. Així es mantindrà el trastorn, mantenint també el malestar de la persona.

 

Què podem fer?

En primer lloc, cal tenir present que és possible aprendre la manera d’aturar aquests pensaments.

El primer pas és no forçar-nos a deixar de pensar-hi, ja que això facilita precisament que encara es doni més voltes. És per aquest motiu que es busca no preocupar-se cada cop que apareixen les obsessions sinó aprendre a conviure-hi i a prestar-hi menys atenció; d’aquesta manera van disminuint.  Altres vegades, s’opta per deformar i exagerar aquests pensaments o a exposar-nos de forma continuada a tot allò que ens preocupa. Una altra estratègia molt útil és ajornar el moment de pensar en les obsessions i fixar una estona al dia per esforçar-se a pensar en tot allò que li preocupa. És precisament això el que fa que cada vegada apareguin menys.

 

Per últim, també és important que afrontem les situacions que poden facilitar que apareguin aquests pensaments que sovint s’havien anat evitant per tal de posar en pràctica allò que s’ha anat aprenent.

 

+ informació